Fent manualitats!

Bon dia petits bloggers! Què us sembla aquesta imatge? Sí, ho accepto, no sembla que ho hagi fet una persona de 15 anys però eh, que ningú comença sabent-ho fer perfectament! A l'entrada anterior, us vaig explicar el tema que tractaríem en aquest segon trimestre, i ja l'hem començat a treballar. Cadascú ha de seguir dos tutorials: primer el de Inkscape i després, el del GIMP. A la introducció del Ikscape ens explica totes les eines que tenim per treballar els nostres dibuixos. Primer hem agut d'experimentar per anar-les coneixent i així aprendre quins recursos tenim a l'hora de treballar. Un cop fet això, hem de crear un dibuix amb formes geomètriques de colors diferents. Els passos que he seguit per crear aquest dibuix, ha sigut: Primer he omplert tot el full amb rectangles de diferents mides, seguidament, els hi he anat canviant els colors a cada un. Quan ja he tingut els rectangles acabats, he començat a col·locar rodones i altres formes geomètriques, i també els hi he anat canviant els colors. Per finalitzar el dibuix he col·locat espirals per a tots els raconets que he trobat en blanc. I...Se finit! Aquí teniu el resultat, espero que us agradi:)

Petits instants capturats en imatges!

Després d’un mes sense aparèixer per aquí, torno amb moltes novetats; i és que aquest segon trimestre treballarem el tema que més m’agrada: la imatge! Avui només hem fet 5 cèntims del què serà tota la unitat, però eh! Ja us puc avançar algunes cosetes. Sabíeu que els sistemes de disseny artístic, en funció del format que utilitzen, es poden substituir en disseny vectorial o disseny per mapa de punts? Us ho explico amb més detall:

Bé, parlem de dibuixos vectorials quan un conjunt de formes bàsiques ( ja siguin línies, cercles, quadrats...) agrupades de manera harmònica, creen el dibuix. Com tot, els dibuixos vectorials aporten avantatges: Quan els fem més grans o en reduïm la mida, no perden la qualitat; els fitxers generats són de dimensions petites, és a dir, no ocupen gaire espai al nostre ordinador i les parts individuals que aporta el dibuix es poden modificar fàcilment. Però no tot són ‘’flors i violes’’, ja que si utilitzem formes bàsiques és difícil d’aconseguir imatges que reflecteixin la realitat amb detall. Per aquesta raó, els dibuixos vectorials s’utilitzen sobretot en el món del disseny, de l’arquitectura i de l’enginyeria. Un exemple de fitxer de dibuixos vectorials seria el wmf, que és típic de les aplicacions de Windows.

En canvi, parlem de mapes de punts quan un conjunt de punts ( els coneguts píxels ) formen una imatge. Cada un d’aquests punts queda definit pel seu color i la seva lluminositat. A mesura que han anat passant els anys, aquests punts s’han anat modificant. Cada vegada s’han anat fent més i més petits i la qualitat de la imatge s’ha anat fent molt més bona. Els mapes per punts s’utilitzen a les càmeres analògiques. Un exemple de fitxer de mapes de punts és el bmp, que és un format propi de Microsoft Paint.

Music makes the better world!

A l’aula d’informàtica ja hem començat la segona unitat. Deixem enrere les webs 2.0 per entrar en el món de la multimèdia. Per iniciar el tema us defineixo aquest concepte. Doncs bé, la multimèdia és un sistema que engloba un únic conjunt de text, imatges, animacions, so i vídeo.

Dins del món de la multimèdia trobem el format d’àudio. En què consisteix? 

Doncs bé, en podem trobar de dos tipus: obtingut mitjançant mostreig que és quan s’enregistra el so analògic, per exemple, amb un micròfon i reproduït a partir de formulacions matemàtiques aplicades a bancs sonors. Trobem diferents formats de so. Aquests són: el wav, l’au, el wma ( Window Media Audio), l’mp3, l’ogg, l’atrac i l’rm,ra.


Però a part del format d’àudio també trobem el format de vídeo. El mode de funcionament és pràcticament igual que el d’àudio. Hi trobem els diferents formats de vídeo: l’avi, el mpg, el wmv, el rm, el mov i el flv.





Per aconseguir fitxers més petits i sense perdre la qualitat s’apliquen sistemes de compressió. Són conjunts d’algoritmes matemàtics que si l’apliquem al fitxer de mostreig, permet reduir-ne la mida. Cada un d’aquests algoritmes es distribueixen en forma de còdec. És a dir, si un fitxer va ser generat amb un còdec determinat, l’ordinador o el dispositiu en què el vulguem escoltar també l’ha de tenir instal·lat, sino, no serà possible la seva reproducció. Els còdecs més utilitzats i que potser us sonen són: el DV, el Mpeg, el DivX i el Xvid. Alguns programes compressors són: Total Audio Converter, Efficient WMA MP3 converter, CDex, MP3resizer, Audiograbber, etc..








MS.

Tot en un!

En tota la unitat hem estat treballant les webs 2.0, però ja és hora de definir aquest concepte, no? Dons bé, les webs 2.0 són aquelles webs en què el tècnic que les crea només hi fa un entorn amb la finalitat de que un usuari s’hi enregistri, es creï-hi el seu propi perfil i, seguidament, hi pugui publicar tot allò que desitgi a fi de que un altre usuari ho pugui observar i hi pugui dir la seva. Resumint-ho una miqueta, els tres objectius de les webs 2.0 és Comunicar, Compartir i Col·laborar.

A l’aula d’Informàtica hem utilitzat 4 sentits a l’hora de treballar-les. M’explico. Hem parlat de webs 2.0 en què ja les coneixem de sobres, com per exemple: del xat, del correu electrònic, del facebook, del twiter, etc. N’hem visitat algunes per així poder ‘’tastar’’ el seu funcionament i per conèixer-les: el yoyogames, el menéame, el kalipedia, etc. I a través d’això hem pogut escoltar per primera vegada noms de pàgines webs 2.0 que ni tant sols coneixíem la seva existència.  I, si heu anat seguint el transcurs d’aquest blog, haureu pogut veure que també n’hem treballat a fonts. Però, per si de cas, us refresco la memòria: hem treballat la Missatgeria Instantània, el Youtube el Dale al play i el Vimeo, el fotonatura i, per últim, la famosa Viquipèdia. I eh! Que no m’oblidi de dir-vos que també hem treballat al Panoramio, que serveix per poder penjar fotografies al Google Earth i m’han publicat les dues! Aquí us les ensenyo, espero que us agradin.

Personalment en tota aquesta unitat he après no molt, si no moltíssim. He pogut conèixer noves pàgines d’interès, he pogut fer acte de presència al Google Earth amb les meves fotos (que bé que sona!) i he fet un bloc per poder-me adreçar a tot al món. Què més puc demanar? Ens veiem a la segona unitat!


MS.

Un mar d'informació!

Què és la Viquipèdia? Al ser una de les pàgines web 2.0 més utilitzada a l'hora de buscar informació, ens pot semblar una pregunta innecessària. Però realment no ho és, i és que quants s’han parat a pensar en què és la Viquipèdia? Dons bé, la Viquipèdia  és, tal i com hem dit, una web 2.0. Això vol dir que tot el mar d'informació que hi veiem escrit no és una sola persona que hi escriu cada dia, si no que tothom qui vulgui publicar alguna informació nova o retocar-ne alguna s'hi enregistra, es fa el seu perfil i seguidament pot publicar allò que desitgi.

Ara que ja us he fet 5 cèntims del què es pot fer amb la Viquipèdia, parlem del seu estil. No té gaire secret,  el seu color predominant és el blanc pel fonts, un gruix fluix a les columnes i un blau pels enllaços. El seu logo representa al forma d’una bola del món, feta amb peces de puzle i a cada peca hi ha dibuixat diferents signes de totes les  llengües del món. Podeu veure el seu logo aquí.

Jo estic al nivell mig a l’hora d’utilitzar la Viquipèdia. M’explico: només l’utilitzo en aquells moments claus. Si no trobo la informació que necessito sobre un treball que estic fent doncs, al final, hi vaig. Però les pàgines adequades al tema que estàs treballant guanyen terreny, per a mi.

MS.

Treballem en conjunt!

Les comunitats virtuals també les podem conèixer amb el nom de cibergrups o xarxes socials sostingudes per ordinador. Es tracta d’agrupacions de persones que comparteixen una afició o algun interès en comú. Gràcies a aquestes comunitats virtuals aquestes persones poden compartir i comunicar les seves històries i experiències, les seves fotos, alguns documents i tot allò que els hi interessi compartir sobre la seva afició. Però això si, seguint les pautes assumides de publicar tot allò que pugui millorar el coneixement sobre un tema determinat. És a dir, tot allò que es publiqui ha d’aportar nova informació al lector. 

Analitzant les diferents comunitats virtuals que hi ha per la xarxa, he trobat la web de fotonatura. En aquesta comunitat virtual la gent aficionada a la fotografia i al món dels paisatges, dels animals o dels elements de la natura ho pot fer públic. Si mires les fotos són realment precioses, us en mostro algunes: foto d'un paisatge, foto d’un animal i d'un element de la natura. Està molt ben treballada ja que el color predominant és el verd, aconseguint així que l’usuari es senti sempre a prop de la natura.

MS.

Busca les diferències!

Una de les grans pàgines web 2.0 que serveix per poder mirar vídeos és el conegut Youtube. Però no és l’únic, també tenim el Vimeo i el Dalealplay. Tot i que tinguin la mateixa funcionalitat, tenen les seves diferències. Una d’elles seria, com és evident, el seu aspecte.  Els colors predominants a la pàgina del Youtube són el blanc, pel fonts, i el negre, per les lletres. Amb això ens dona una impressió d’una pàgina web seriosa. Del Vimeo el què podem veure és que, al haver-hi dibuixat un paisatge a baix de tot de la pàgina, té un aspecte molt peculiar i estranya per tractar-se d’una web de vídeos. Els colors que hi predominen són vius: blau cel, verd clar, groc, etcètera. I per últim el Dalealplay utilitza el blanc per el fonts i el rosa per les lletres, fent així un aspecte com si es tractés d’una pàgina per noies adolescents. També, al voltant del què és la pàgina web, hi ha un fonts amb alguna publicitat. Tots a la pàgina principal tenen els vídeos més destacats, les categories per facilitant-se la cerca dels vídeos, per poder-te crear un compte, etcètera. Per tant, podem dir que a simple vista tots són diferents però a la que comences a fer-los servir veus que tenen les seves diferències.  Una de les grans diferències és que el Vimeo està amb anglès. Això si, el gran defecte que tenen les tres pàgines web és la immensa publicitat que t’acabes trobant. 

MS.

Els racons del Sagrat Cor!

Com ja sabeu, vaig a l'escola Sagrat Cor de Jesús a Vic. I què millor que fer-vos una presentació a través d’un vídeo que hem fet jo i la meva companya, Marta Vidal. El Sagrat Cor està dividit en dos edificis: un per Infantil i 1r de Primària i l’altre de 2n a 6è de Primària i ESO. A part de les aules de classe, també hi podem trobar l’aula de música, de tecnologia, dues d’Informàtica, dos laboratoris, una biblioteca, dos gimnasos, la sala d’actes, una petita capella i per els alumnes immigrants també hi ha una Aula de acollida. I no ens oblidem del pati! Si ens hem de posar a parlar d'ell tots sabem que el deixem com el millor lloc de l'escola, i és que és un dels llocs preferits pels alumnes. És bastant extens, està constituït per una pista de fútbol, dos de bàsquet i una de voleibol. Abans, hi podiem trobar un coet per jugar-hi, i també per poder dir el típic ''quedem a les 5 al coet!'' però per motius de seguretat aquest any s'ha retirat. També hi podem trobar les parets pintades pels antics alumnes de 4t, que realment, l'estilitzen força. Ah, i no ens oblidem del nou ascensor! Tot i que només es pot fer servir pels profesors i quan un alumne, per el motiu que sigui, no pot pujar les escales. Però tot i així, queda modern!




Els horaris són per els d’Infantil i Primària de les 9h del matí fins les 13h del migdia i per la tarda de 15h a 17h, així tots els dies. En canvi, els d’ESO és de 8h fins a 13h i a la tarda de 15h a 17h, excepte els dimecres a la tarda que no hi ha classes.


Ara ja coneixes una miqueta més el Sagrat Cor, però si vols saber més coses sobre la nostre escola, ho podeu fer aquí. 


MS.

Fent amics!

Que què és la Missatgeria Instantània? Bé, podria explicar-ho de moltes maneres però la resposta que tothom té el cap és un sistema que ens facilita la comunicació amb una o més persones, en temps real. Aquesta seria una diferència amb el correu electrònic, com a exemple. Els primers programes de Missatgeria Instantània s’enviava cada lletra després d’escriure-la, actualment s’envia el text un cop ja acabat d’escriure. Una aplicació que trobem és la d’enviar un missatge a l’altre contacte encara que no estigui connectat i també està permès enviar fitxers ja sigui fotografies, vídeos, enllaços, fer videotrucades a traves de la Web Cam o qualsevol altra cosa.


Els programes de MI més utilitzats són el ICQ, Yahoo, Windows Live Messenger, Google Talk, AIM (AOL Instant Messenger), Pidgin entre molts d’altres. En referència a aquest últim, permet que l’usuari mantingui converses de diferents programes de MI. Com per exemple, mantenir una conversa amb un usuari de Windows Live Messenger i a la vegada una conversa amb un de Yahoo. En tota la meva vida he utilitzat molt la MI ja que crec que és una eina molt útil per poder mantenir una conversa amb la persona que desitgi.




MS.

Informatitzada!

La informàtica és una part molt important de la meva vida. Sobretot a l’hora de fer un treball té eines que et faciliten molt la tasca de redactar. Però una de les coses més importants que engloba el món de la informàtica i que per a mi és imprescindible fer-lo servir cada dia, és Internet. És molt útil a l’hora de buscar informació de tota mena. També a l’hora de conèixer a noves persones, de parlar amb amics i familiars encara que estiguin a l’altre punta del món, i sobretot a l’hora de saber l’actualitat del moment és la millor font. Però tot té avantatges i inconvenients, i és que Internet també et pot causar un cert grau d’addicció.



MS.

Més a fonts!

Em dic Maria Soler Alomà i sóc una alumna més a l’escola Sagrat Cor de Jesús, a Vic. La raó de perquè he creat aquest blog és per poder demostrar el treball realitzat a classe d’optativa d’Informàtica. Crear-lo m’ajuda a conèixer altres mons dins d’Internet, ja que ja ser fer anar xarxes socials com el Fotolog i el Facebook i ara toca descobrir-ne d’altres. Jo hi posaré tots els granets de sorra possibles per poder realitzar un molt bon treball. Que ho gaudiu! 


MS.